ESTRATÈGIES PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ AMB
LES FAMÍLIES.
Algunes estratègies per millorar la comunicació amb les famílies i evitar frustracions i intercanvis de culpes i afavorir la cordialitat i l'empatia són:
1. Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer
referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos?
Nosaltres els tenim en compte tots dos.
2. Disposició espacial: asseure’ns a prop, sense barreres al davant. Cuidar
l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai,
decoració, etc.
3. Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que
els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un
cert temps.
4. No començar mai amb una actitud negativa..
5. Escoltar-los, què pensen ells del seu fill, i com són les relacions a casa.
6. Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.
7. Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la
situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre
ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).
8. Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.
9. Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules
(repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què
fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).
Una de les funcions del psicopedagog és coordinar i col·laborar en les entrevistes amb les famílies.
M'ha
agradat molt com ho porta a terme la meva tutora de pràctiques i he
tengut l'oportunitat d'implicar-me en aquestes activitats.
Sabem que la pedagogia sistèmica és una perspectiva que mira l’educació com un
ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als
contexts familiars, històrics i socials i com això afecta
l’aprenentatge.
Quan es tracta de nens amb TDA, el vincle entre les famílies i el context escolar, ha de ser encara més fort.
L’entrevista amb els pares ens
serveix per trobar les vies de comunicació i les
actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor
entre l’escola i les famílies.
Per tal d'afavorir la comunicació entre l’escola i la família,
es respecten les diferents procedències dels alumnes, amb la seva
pròpia cultura i a la vegada s'intenta que els nens i les seves famílies
es vagin implicant en la nostra cultura i la coneguin i respectin.
El nostre objectiu és que hi hagi una bona relació, amb un respecte mutu i confiança amb els pares, sempre en benefici dels alumnes.
Amb
els nostres alumnes TEA, els pares moltes vegades es troben perduts i
necessiten assessorament i que els escoltem, perquè és una situació
difícil que afecta tota la família.
Hem
de tenir clares les nostres metes i implicar els pares per tal que es
comprometin a seguir en la línia que iniciam al centre. Hem de deixar clar que els pares són els primers
que han de tenir autoritat i responsabilitat sobre l’educació del seu
fill.
Normalment
hi ha bona voluntad per fer-ho, però el dia a dia és dur per a les
famílies i moltes vegades el que volen és desconectar quan els nens són
als centres escolars i no haver de seguir moltes pautes quan són a casa
seva. Aquest problema és especialment greu quan es tracta de pares
separats, que sovint cada un vol anar en una línia i no sempre
coincideixen en les seves idees respecte als seus fills i amb la relació
amb el centre escolar.
Un exemple:
Tenim el cas d'un nen que els seus pares no estan d'acord en quant a la
medicació que pren el seu fill i quan està amb la mare la pren, però el
pare creu que no la necessita i no li dóna. Davant aquest problema, hem
hagut d'intervenir i intentar mediar, explicant la necessitat d'una
continuitat en el tractament, però no ha resultat fàcil.
El contacte amb les famílies és freqüent i continu, al cas d'alguns nens és setmanal. Sempre per tal de crear una bona dinàmica entre escola i família.
Mitjançant aquests contactes, obtendrem molta informació que ens servirà per modular les relacions amb els nostres alumnes.
