MILLORAR LES HABILITATS, proposta d'activitats.

Després de l'anàlisi del Pla d'AD, proposo a la Comissió d'AD d'introduir una sèrie de recursos i activitats a les aules per tal de millorar les habilitats dels alumnes i amb
l'OBJECTIU de desenvolupar al màxim les capacitats de l’alumnat, fent-lo adquirir, durant el procés d’E-A, les CB, actituds, hàbits i coneixement que els faran créixer com a persones i els prepararan per formar part activa de la societat. 

La Comissió d'AD la formen:

•  La directora, que la presideix.
•  El coordinador pedagògi, que la dirigeix.
• La logopeda.
• Els caps de departament de les àrees instrumentals (català, castellà i matemàtiques).
• La professora d’orientació educativa.
• La mestre PT.
• La psicòlega de l'equip d’assessorament i orientació psicopedagògica
• La responsable de l’aula d’acollida. 
   

 
Les funcions de la CAD són:

• Concretar criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat dels alumnes.
• Organitzar, ajustar i fer el seguiment de l’aplicació dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades.
• Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques.
• Elaborar les propostes, si escauen, dels plans individualitzats o d’escolarització compartides.
• D’altres funcions que, en aquests àmbits, li atribueixi la direcció. 
  
  HABILITATS QUE ES PRETENEN MILLORAR, sempre en funció de les capacitats de cada un.
   
  

  • Autonomia. Tenir les eines necessàries per encarar les situacions de la vida amb prou independència.
  • Autoreflexió. Per ser conscients de les pròpies capacitats i exercitar-les al màxim per afrontar adequadament la seva realitat.
  • Competència. Tenir els recursos i la formació necessària per resoldre amb èxit la seva incorporació a uns estudis posteriors i/o al món laboral.
  • Criteri. Per reflexionar i tenir opinió pròpia a l’hora d’emetre judicis o prendre decisions importants.
  • Esperit crític. Per ser capaç d’analitzar els punts forts i febles abans de prendre decisions.
  • Permeabilitat. Ser receptius als canvis, amb pensament obert, per poder valorar-los i assimilar-los en la mesura que sigui possible.
  • Positivitat. Per afrontar les situacions de la vida de forma positiva i amb optimisme.
  • Solidaritat. Ser conscient de les circumstàncies socials que ens envolten, i en la mesura de les nostre possibilitats, col·laborar en la seva millora.
  • Sensibilitat. Per observar l’entorn social, mediambiental, artístic,… amb curiositat, interès i respecte.
  • Identitat. Per sentir-se arrelats al nostre país, difondre la nostra cultura i les nostres tradicions i ser-ne ciutadans i ciutadanes participatius, responsables i amb valors democràtics.
    

 

Recursos i activitats digitals:

Els alumnes TEA estan molt motivats per les activitats que es fan amb l'ordinador. Per a ells és un recurs que els facilita molt la tasca i pel qual no necessiten tenir les mateixes destresses, per les tasques d'escriptura i lectura, que amb material ordinari.

Podem trobar molts de materials, per exemple dins del Projecte Agrega basat en el software lliure i la Web 2.0.
Es tracta d’un seguit d’activitats multimèdia senzilles, concretes i adequades a les característiques dels alumnes amb TEA.

Els materials es poden previsualitzar i descarregar directament a l’ordinador per utilitzar de manera digital.

Exemples d’aplicacions: narracions a través de pictogrames, creació de ficcions, representació d’escenes, distingició de la realitat, invenció d’una història, creació de personatges, associació de formes amb objectes…

Cada activitat va acompanyada d’una fitxa amb els objectius, continguts, criteris d’avaluació i metodologia de treball.

Es presenten en castellà però són fàcilment adaptables al català, sobretot les que contenen elements més visuals.

També poden resultar útils els següents materials:

• Zac Browser. Un navegador web infantil que prescindeix de la lectoescriptura per a la realització de las búsquedes emprant iconos representatius.             http://zacbrowser.com
• Aprende con Zapo. Material per a l'ensenyança d'Habilitatsdades Socioemocionals que consta de dos llibres i un CD amb activitats per a l'ordinador.                                      www.aulautista.com/2011/02/08/aprende-con-zapo/‎ 
• WEBQUESTS

 http://elscolors.files.wordpress.com/2011/03/webquest-mc3b2nica.jpg

 

 http://elscolors.files.wordpress.com/2011/03/webquest-diana.jpg

http://elscolors.files.wordpress.com/2011/03/escola.jpg



 http://blocs.xtec.cat/recursosee/tag/activitats-interactives/

 Resum del PAD amb reflexió personal sobre les necessitats detectades.

Una de les activitats de la segona fase, ha estat  revisar els documents del centre.
Fent una crítica constructiva del PAD, he destriat els punts forts i febles.




 

PUNTS FORTS

PUNTS FEBLES

-Recursos humans suficients per a atendre l'alumnat. -Bona coordinació  entre el professorat. -Bona coordinació EAP, serveis socials i escoles adscrites, APIMA,... -Bona  participació i implicació als projectes de centre. -Actuació immediata davant dels conflictes. -Adaptacions curriculars individualitzades per a a cada alumne. -Comunitat educativa molt cohesionada, -Gran nombre d’activitats educatives fora del centre, amb elevat nombre de participació d’alumnat i professors.

-Deficiències d’infraestructura i d’espais. -Equipaments insuficients (TIC, biblioteca, aules prefabricades) -Resultats millorables en el grau d'autonomia dels alumnes. -Metodologia millorable davant les canviants necessitats socials itecnològiques. -Relació amb les famílies millorable per tal d'aconseguir major implicació al centre.

  

 

MÈTODE  EFGHI I ELS PROJECTES

 

 

 

En aquesta primera fase, d'observació i coneixement del context educatiu, hem proposat posar en pràctica la tècnica d'aprenentatge EFGHI,  un mètode molt relacionat amb els projectes.

L'objectiu és relacionar les tasques que fan a classe amb la feina a casa i implicar les famílies. Aquesta activitat ens servirà per obtenir informació sobre el grau d'implicació de les famílies.

 

 

 Enllaç:  http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=84wmBnQr3Jk

  El Mètode que va crear l’anglès  Thomas F.  Staton és també conegut con el mètode PQRST en anglès  o EFGHI en castellà). Cadascuna de les lletres mencionades representen la inicial de les paraules que detallen les fases del mètode: 

·         P   Proves inicials o exàmens

·         Q  Questions o preguntes que ens formulem

·         R   Guanyar informació amb la lectura

·         S   Parlar per a descriure  o exposar els temes  llegits  

·         T   Investigar els coneixements que s’han assolit

 

És un mètode que ensenya a l’alumne a aprofitar amb més eficiència la seva ment, li ajuda a treure el màxim profit d’aquells moments que dediquen a l’estudi, amb tècniques molt senzilles i simples que poden utilitzar-les tothom independentment dels camps i nivells d’estudi, així com de la mentalitat de l’estudiant.

Aquest mètode es pot relacionar amb la metodologia de projectes, tan important per l'aprenentatge significatiu i per l'adquisició de les CB. 

 L'hem aplicat al tema dels animals i els alumnes han estat molt motivats i participadors.                                  

La llengua oral i esrita esdevé l’eix vertebrador dels projectes, alhora que treballar per projectes afavoreix el desenvolupament de les habilitats lingüístiques. Existeix una relació de reciprocitat entre llengua i projectes i implica reflexió i intenció per part del mestre que ha d’actuar com a observador, mediador i creador de contextes. Aquesta forma de treballar permet crear situacions d’ensenyament-aprenentatge de la llengua oral i escrita. Així mateix, és un dels instruments que permet a l’alumne aproximar-se al currículum. Aquesta relació interdisciplinària, ús de la llengua i continguts de les diverses àrees, va més enllà d’usar la llengua com a simple forma d’expressar el coneixement; la llengua esdevé l’instrument de mediació semiòtica en el procés de construcció del pensament verbal. Es fa necessari que s’aprengui en contextos funcionals per facilitar que les competències que els alumnes van adquirint, tant en l’àmbit oral com en l’escrit, siguin transferibles a la vida quotidiana. 

Podem considerar el treball per projectes com una opció metodològica que afavoreix l’aprenentatge de la llengua de forma significativa i funcional i és una eina magnífica per aconseguir l'aprenentatge significatiu. 

Cada alumne disposa d’una dinàmica interna que posa en marxa la seva activitat intel·lectual. La motivació amb què els alumnes s’enfrontin a les activitats serà determinant en l’aprenentatge i ens ajuda a treballar la competència d'aprendre a aprendre.

 

 

EL MEU DIARI DE CAMP



El diari de camp és un recurs que utilitzo per al meu període de pràctica educativa, on faig un registre dels aspectes que observo i que són objecte d'anàlisi.

El construeixo amb les experiències que estic compartint en aquesta etapa.

El fet d'enregistrar aquestes experiències,  em permet fer una reflexió i anàlisi de la meva tasca i contextualitzar-la.

En realitat, aquest bloc està elaborar a partir del meu diari de camp, perquè molts dels aspectes d'aquest pràcticum queden recollits aquí i també puc compartir-los amb tots els que em seguiu. 

El diari l'he començat amb la descripció sistemàtica de la dinàmica dels ambients de treball, observant directament la realitat i les experiències que vull plasmar, tals com:

· Indicadors del desconeixement dels protagonistes.
· Nivells previs de desenvolupament, en iniciar les actividades de pràctica.
· Expectatives.
· Circumstàncies del procés concertació del pla de teball.
· Estrategies de seguiment i control.
· Els instruments de registre del estat de desenvolupament de les competències dels diferents rols.
· Las estrategies para identificar aprenentatges previs o sabers populars.

. Descripció dels aconteixements més significatius de la dinàmica psicosocial i ambiental percebuda en els diferents contextos.
 

Objectiu: presentar una panoràmica general i significativa de tot allò que des del meu punt de vista, succeeix en aquest entorn concret, descrivint les activitats i relatant els processos, categoritzant les observacions que vaig recollint. 

Pictogrames

Els pictogrames són un recurs que utilitzan amb els alumnes amb transtorn TEA. Ajuden a les persones a comprendre el món que els envolta i s'utilitzen funcionalment de formes diverses.

Poden ser utilitzats com a agendes personals, ajudants per saber el que s'ha de fer en cada moment i planificant la vida dels nens.

Aquest període de pràctiques, he vist la utilitat dels pictogrames i el seu ús en diferents situacions. Realment, són de gran ajuda i els nens estan molt acostumat a la seva interpretació. Aquest recurs els ajuda a situar-se en l'espai i el temps i a anticipar-se a aconteixements, a expressar les seves inquietuts i sentiments, així com a comunicar-se d' una manera alternativa.

També són molt útils per  modificar conductes inapropiades, quan una explicació verbal no és suficient. Ens ajuden a tractar els problemes de conducta.

També per reforçar les explicacions, les imatges ajuden als nens a comprender millor el seu entorn i a sentir-se més segurs.

Serveixen per guiar procesos d' explicació de certes tasques, como per exemple aprendre a anar al bany.

Ajuden a comprendre aconteixements importants, aprenent a comportar-se correctament en les relacions amb altres persones.

A través dels pictogrames, es poden comprendre conceptes i incrementar el vocabulari de persones amb necesitats específiques d'aprenentatge, que aprendran més fàcilment a través d'imatges, utilitzant els pictogrames como a sistema alternatiu de comunicació, quan sigui necessari.

Hi ha diferents models de pictogrames: Boardmaker, Sclera, Arasaac... 

Podeu consultar diferents materials i aplicacions en aquesta web:

 http://www.pictoaplicaciones.com/

            CONDUCTES AUTISTES

Com a professionals de l'educació convé estar atents a possibles símptomes d'autisme.

      CONTEXT D'INTERVENCIÓ

EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES AL ALUMNES TEA I LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES.

-Bàsicament l’alumnat TEA té un baix rendiment escolar i requereix ajuda per assolir les CB i habilitats competencials.

-Una dificultat bàsica de l'alumnat amb TEA és poder generalitzar els continguts a l'hora d'emprar-los en altres contextos.

-Serà especialment important fer que disposi de recursos i habilitats competencials i actitudinals que l’ajudin a resoldre les situacions quotidianes en les què s’haurà d’enfrontar a la societat. Per això cal oferir estratègies per resoldre les diferents situacions en les que s'haurà enfrontar als diferents àmbits.

-Es treballarà amb uns plans individualitzats, perquè cada cas és molt diferent d'un altre i la relació que es manté amb les famílies també canvia molt d'un cas a l'altre.

-Desenvolupar les competències afavoreix que l'alumnat integri els seus aprenentatges, tot posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. 

Els objectius:

-Reflexionar sobre les característiques organitzatives i metodològiques de l'alumnat amb TEA, per tal d'avançar en la inclusió.

-Destacar la importància dels plantejaments educatius actuals (CB).

-Millorar les relacions família-escola, oferint als pares estratègies que els permetin millorar la seva vida familiar.

La intervenció: al meu primer pràcticum vaig iniciar un camí cap a les estrategies de comunicació escrita, ara vull ampliar aquesta vessant orientativa, amb totes les competències possibles, oferint-los totes les opcions, fent especial atenció als recursos multimèdia.

Per tal d'afavorir la inclusió dins les aules i potenciant la cohesió social, es crearan les situacions adequades per millorar l'autonomia i poder posar en pràctica tot el que s'està treballant, amb els recursos de: sortides amb uns objectius molt específics, projectes que ens permetin l'assoliment de les CB, dramatització de situacions de la vida quotidiana, tallers,...

Les intervencions incidiran en :

- Atenció individualitzada dels alumnes

- Participació en la revisió i seguiment dels PI

- Recollida d’informació de les actuacions que fa la psicopedagoga i l'equip docent.

- Col·laboració en la planificació i organització d’activitats, proposant actuacions.

- Selecció i creació dels recursos més adients.

- Participació activa en les reunions.

- Assessorament a les famílies.

Pretenc analitzar el procés, fent una intensa recollida de dades per a una posterior anàlisi dels rols adoptats pels implicats, les tasques, la coordinació i la col·laboració, elaborant un informe que sigui útil per millorar les actuacions i convidi a la reflexió.

Els instruments seran variats: observació directa amb registre de dades, anàlisi de les dades i de l’entorn proper, entrevistes a tots els implicats en el procés d’E-A , aportacions d'altres centres,....

 

 REUNIONS


Activitats:

Reunió amb la tutora i l'equip docent del grup per tal de valorar els materials amb els que treballarem.

A la Reunió:

-Revisió dels materials elaborats per treballar els diferents graus de dificultat.

-Revisió dels assessoraments realitzats sobre temes puntual.

-Enregistrament del treball realitzat, el nivell de satisfacció per ambdues parts i de les dificultats.

- Dinàmiques que es realitzen amb les famílies per fer un seguiment de les activitats a casa.

Treball pedagògic-sistèmic amb les famílies, Línies de treball:

• Relació diària i registres d’entrada-sortida.

• Entrevistes formals amb la família.

• Reunions de famílies.

• Festes i Celebracions

• Participació en activitats del Centre

• Projecte activitats en família

• Eines de participació: bústia de suggeriments, enquestes de satisfacció i document de compromís.

MATERIALS DIGITALS PER A ALUMNES AMB TEA

Treballant amb els nens del centre de pràctiques, he vist que estan molt motivats per les activitats que es fan amb l'ordinador. Per a ells és un recurs que els facilita molt la tasca i pel qual no necessiten tenir les mateixes destresses, per les tasques d'escriptura i lectura, que amb material ordinari.

Podem trobar molts de materials, per exemple dins del Projecte Agrega basat en el software lliure i la Web 2.0.
Es tracta d’un seguit d’activitats multimèdia senzilles, concretes i adequades a les característiques dels alumnes amb TEA.

Els materials es poden previsualitzar i descarregar directament a l’ordinador per utilitzar de manera digital.

Exemples d’aplicacions: narracions a través de pictogrames, creació de ficcions, representació d’escenes, distingició de la realitat, invenció d’una història, creació de personatges, associació de formes amb objectes…

Cada activitat va acompanyada d’una fitxa amb els objectius, continguts, criteris d’avaluació i metodologia de treball.

Es presenten en castellà però són fàcilment adaptables al català, sobretot les que contenen elements més visuals.

També poden resultar útils els següents materials:

• Zac Browser. Un navegador web infantil que prescindeix de la lectoescriptura per a la realització de las búsquedes emprant iconos representatius.             http://zacbrowser.com
• Aprende con Zapo. Material per a l'ensenyança d'Habilitatsdades Socioemocionals que consta de dos llibres i un CD amb activitats per a l'ordinador.                                      www.aulautista.com/2011/02/08/aprende-con-zapo/‎

El diagnòstic d’Autisme 

Sabem de la importància i dels avantatges d'un diagnòstic precoç per al desenvolupament dels nens amb TEA.
No es disposa de marcadors biològics per tal d'indentificar aquest transtorn i ens hem de basar en manifestacions clíniques.

Es sol detectar entre els 18 i els 24 mesos quan el transtorn és greu, però quan no ho és tant es diagnostica bastant més tard.

El diagnòstic d’Autisme l'han de dur a terme els especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l’autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics, proves electrofisiològiques i neuroimatge) i valoren a l’infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Com podem col·laborar des dels centres si sospitam d'un possible cas? 

Poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l’infant i del jove en l’entorn escolar.

Si sospitam de qualsevol pèrdua d’habilitats de llenguatge o a nivell social a qualsevol edat, podem estar davant un cas de TEA.

Aquest enllaç pot ser útil per conèixer senyals d’alerta de TEA segons els períodes d’edat :

"Compendi de senyals d’alerta de TEA segons períodes d’edat”. 

Què endarrereix el diagnòstic?

- Si es manifesta amb baixa incidència.

- Si els pares tenen dificultats en reconèixer símptomes sutils. 

- Manca d'informació dels professional d'atenció primerenca.

- El fet que el desenvolupament sensorial i motriu sigui adequat.

- El fet de tenir un desenvolupament normal i al cap d'un temps es doni una pèrdua
d'habilitats.

ACTIVITATS DE LA PRIMERA FASE

-Primera reunió amb la tutora per tal de planificar la tasca a realitzar durant les pràctiques.

La incorporació al centre suposa una inmersión en un escenari caracterizat per la diversitat.

Per tant, serà imprescindible adaptar-se a noves situacions dintre d'un nou context.

Necessitaré una planificació prèvia.

La meva tutora de pràctiques, és una persona molt competent i professional. La seva tasa principal al centre és la de psicopedagoga. 
Em va agradar la seva proposta de que jo prengués la iniciativa dient que volia saber, quines coses m’interessava veure. Jo li vaig fer un llistat:

-Participar amb ella en les sessions d’observació dels grups. Fer una pauta d’observació i  posar-la en comú. Que em digui quin criteri segueix, si depèn dels grups... Fer una anàlisi de la situació i posada en comú.
-Avaluar projectes que estan en ús i determinar si aquests s'adeqüen a les característiques i necessitats de la situació. 
-Participar en l'elaboració d'informes, reflexionar sobre la funció, finalitat i claredat d'aquests.
-Valorar l'efectivitat del material que s'està utilitzant.
-Introduir materials audiovisuals i veure que tal funcionen.-Participar a les reunions de pares.
-Assessorament a docents i famílies.
-Revisar els plans individuals dels nens.
-Revisió del PAD i introduir els canvis que trobem oportuns. 
-Col·laborar en tot el que ella em demani.
-Coordinació amb l'equip docent.
-Coordinació amb els serveis externs.
 
A partir d'aquí, hem organitzat les pràctiques, l'horari, les pautes i les condicions en les que podem interactuar per tal que la meva presència al centre vagi més enllà de l'observació.
El que es pretèn és que cada vegada les meves actuacions siguin més participatives.
Aquest diari de pràctiques pot servir com a recurs bàsic, juntament amb les notes de camp per tal d'enregistrar aquest procés.


 -  Entrevista a la tutora per tal de conèixer totes les funcions que realitza al centre.

L'entrevista amb la tutora ha tengut com a objectiu conèixer les funcions que realitza al centre com a psicopedagoga.
M'ha explicat que col·labora amb l'equip de suport del centre i s'encarrega de:
 
 -Assessorar els tutors.

- Passar proves diagnòstiques.
- Elaborar informes.
-Atenció directa als alumnes.
-Seleccionar materials i recursos per tal d'adaptar-los als alumnes.
-Coordinació amb els serveis externs.
-Participar a les reunions de pares.
-Participar a les reunions del departament d'orientació, psicopedagògic,...)

        PLANIFICACIÓ PRIMERA FASE

FASE 1 :     Avaluació del context  (centre) i recollida d’informació                                                            DATA:    setembre-octubre 2013                   HORES: 25 Objectius:  -Conèixer les tasques de l’orientadora.  -Conèixer els diferents rols que ha de desenvolupar l’orientadora.  -Establir un contacte directe amb els professionals del centre i els diferents òrgans de gestió i coordinació docent. -Estudiar el Pla d'atenció  a la diversitat, analitzant les línies d' intervenció per tal de detectar necessitats i proposar actuacions de manera consensuada amb la tutora i amb el DO. -Conèixer i comprendre el context. -Comunicar les línies generals del Projecte a l'Equip Docent. -Contribuir a la construcció d' un context de col·laboració en el Centre. Destinataris/Àrees: orientadora i equip docent.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.              Recollida d’informació sobre la tasca de l’orientadora. 2.              Recollida d’informació sobre el paper desenvolupat per l’orientadora en els diferents òrgans de gestió i coordinació docent. 3.              Anotacions de les observacions i recollida al diari de camp. 4.              Coneixement del context: alumnes, professors i  famílies. 5.              Coneixement del context legal: normativa que regula l' acció tutorial 6.              Resum del PAD amb reflexió personal sobre les necessitats detectades. 7.         Reunió per tal de presentar el Projecte a l'Equip Docent i fomentar la seva col·laboració.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

-Entrevista -Observació no participant -Observació participant -Revisió de diferents documents del centre: organigrama, horaris, normativa, etc. -Diari de camp

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.          Quantitat i qualitat de la informació recollida pel que fa a la tasca de l’orientadora. Buidatge i anàlisi d'aquesta informació a través de les diferents fonts (observacions, entrevistes, documentació, PAD...) 2.          Quantitat i qualitat de la informació recollida pel que fa al paper de l’orientadora dins els diferents òrgans de gestió i organització docent 3.          Quantitat i qualitat de la informació recollida sobre el context d’actuació de l’orientadora: rols adoptats, funcions desenvolupades, model d’intervenció psicopedagògica adoptat, adequació de les intervencions, ... 4.          Graelles de seguiment, on s’especifiquen les reunions i els acords. 5.          Supervisió per part de l’orientadora i la coordinadora del servei. 6.          Grau en que les actuacions es corresponen amb el plantejament inicial del projecte. 7.          Valoració de la tutora respecte de la viabilitat del projecte en el calendari de pràctiques.