Sabem
que la lectoescriptura és un procés social, psicològic i lingüístic i
que s'aprén molt millor si es fa dins un contexte determinat i quan els
nens tenen la oportunitat d'interactuar amb altres persones.
Aquest procés d'aprenentatge es complica quan les habilitats socials no són les esperades.
El
mètode que estam utilitzant a l'aula de pràctiques depén de cada cas en
concret, però pren com a base el mètode d'associació, utilitzant tota
la experiència que els nens aporten a l'aula, és a dir els seus
apenentatges previs i relacionam amb el que ens interessa que aprenguin.
Així, és possible que aprenguin alhora tots els aspectes del llenguatge
(llegit, escrit i parlat).
Ens
resulta molt pràctic associar una imatge amb la seva grafia i així,
globalment van aprenent la paraula i són capaços d'associar-la amb la
imatge.
Aquestes
imatges estan seqüenciades en funció de temes en concret i les anam
introduint segons el projecte o centre d'interés tractat en aquest
moment.
També
resulta molt pràctic i motivador l'ús de l'ordinador i diferents
programes com el Jclic, on hi ha activitats variades per treballar la
lectoescriptura i que cada nen pot seguir al seu ritme.
M'ha
sorprés la diferència en cada cas en particular en quant a l'adquisició
d'aquest procés.Cada alumne, en funció de les seves necessitats va
adquirint el procés a un ritme molt diferent, tot depén de les seves
capacitats i habilitats.
El que és bàsic és el suport visual, els nens autistes comprenen millor les informacions visuals, que poden ser elaborades a partir de pictogrames (dibuixos), fotografies, paraules escrites,…
que les informacions verbals. Aquests suports visuals els ajuden a
millorar la comprensió, a situar-se en l’espai – temps (per exemple amb
la creació d’horaris a partir de pictogrames, elaborant un horari que
estigui format per dibuixos o fotografies de totes les activitats que
farà l’infant durant el dia), a crear rutines, aprenentatges, a
anticipar “què passarà” i “què faran”, per explicar dies especials que
surtin de la rutina diària (suposem que el nen ha de fer una activitat
que surt de la rutina diaria, anar el metge o d’excursió, li podem
mostrar una imatge d’un metge o del lloc on anirà d’excursió per tal
d’explicar-ho al nen i enganxar-ho a l’agenda, ajudant a situar-se quan i
en quin moment ho farà). També ens ajuden a explicar les normes de
conducta (per exemple, la norma de mantenir silenci es pot fer posant el
símbol d’una boca amb un dit davant), a millorar la motivació i a
treballar l’ordre a l’escola i a casa (un altre exemple seria tenir
diferents caixes amb una fotografia amb el que ha d’anar a cada caixa,
la caixa de les joguines, dels llapis, …).
També m'han resultat útils algunes webs consultades com a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada